ANIMALS D'ÀFRICA

                               EL LLEÓ

És un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes,cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.

MORFOLOGIA

La coloració dels lleons va des d'un color camussat clar fins a un marró grogós, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre. Tot i que van esvaint-se a mesura que els lleons esdevenen adults, encara es poden observar taques, a penes visibles, a les potes i les parts inferiors. Aquesta característica està més marcada en les lleones.

CAÇA I DIETA

Els lleons són animals potents que solen caçar en grups coordinats i assetgen la presa que han triat. Tanmateix, no tenen una resistència particularment elevada – per exemple, el cor d'una lleona només representa el 0,57% del seu pes corporal (el d'un mascle, el 0,45%), mentre que el cor d'una hiena representa aproximadament 10% del seu pes corporal. Així doncs, tot i que les femelles poden assolir una velocitat punta d'uns 59 km/h, només ho poden fer en esprints curts, de manera que han d'estar a prop de la presa abans de començar l'atac. Aprofiten factors que redueixen la visibilitat; la majoria de preses són caçades a prop d'algun lloc que oculta les lleones, o durant la nit.

FITXA TÉCNICA

Classe	Mamífers	Gestació	Entre 105 i 108 dies
Ordre	Carnívors	Nombre de cries	De 2 a 7 cadells
Família	Fèlids	Pes en nèixer	1.100 a 1.360 grams

Alimentació	Zebres, Antílops, Gaseles, Impales...
Observacions	Comença a caçar als 15 mesos i arriba a la seva maduresa sexual aproximadament sobre els 3 anys d'edat

ZEBRA

MORFOLOGIA

Encara que les ratlles blanques i negres que presenten les zebres siguin una característica comuna, les tres espècies de zebra no tenen pas una relació més propera entre elles que la que tenen amb altres animals del gènere Equus. A més, la característica comuna de les ratlles tampoc no és tan definitiva; una de les subespècies de zebra comuna, l'extinta quaga només tenia ratlles al coll. D'altra banda, hi ha altres perissodàctils que també tenen ratlles a les potes.

DIETA I ALIMENT

Les zebres són mamífers exclusivament herbívors que mengen sobretot al matí i a la tarda, reposant al migdia. Són animals principalment de pastura que s'alimenten d'herba tosca, fulles i brots. També mengen escorça i branquillons. El seu aparell digestiu ben adaptat els permet subsistir amb una dieta de qualitat nutritiva més baixa que la que necessiten altres herbívors, però també és menys eficient, cosa que obliga les zebres a passar-se més de la meitat del temps menjant.

COMPORTAMENT

Com la majoria d'èquids, les zebres són altament sociables. Tanmateix, la seva estructura social depèn de l'espècie. Les zebres de muntanya i zebres comunes viuen en grups, coneguts com a "harems", que consisteixen en un mascle amb fins a sis egües i els seus poltres. Els mascles no dominants o bé viuen sols o amb altres mascles no dominants, fins que són prou grans com per desafiar un mascle dominant. Quan un grup de zebres és atacat per hienes o gossos salvatges, les egües s'agrupen amb els poltres al mig mentre que el mascle intenta foragitar els atacants.

                                        GUEPARD

DESCRIPCIÓ

El color base de la part superior d'un adult va del color al blanc grisenc, amb les parts inferiors més pàl·lides, sovint blanques. El pelatge es caracteritza per tenir taques rodones o ovalades de color negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. L'única excepció és quan els gens recessius s'hereten d'ambdós pares, donant com a resultat un pelatge amb més taques. Anteriorment es creia que els guepards que exhibien aquesta rara mutació pertanyien a una subespècie separada, però ara se sap que poden aparèixer en una ventrada de guepards normal. Només el blanc de la gola i l'abdomen estan exents de taques. El pelatge és gruixut amb els cabells lleugerament més llargs al clatell que a altres parts del cos.

COMPORTAMENT

Les femelles són solitàries, excepte quan tenen una ventrada. Les femelles joves abandonen el seu grup natal, però en general ocupen el mateix territori que la seva mare. Els joves mascles sovint deixen el seu grup natal junts i formen coalicions, però busquen una zona molt allunyada de la de la seva mare. S'ha suggerit que les coalicions de mascles s'ajuden mútuament en la caça i la defensa d'un territori, assegurant així l'accés a femelles receptives.

DIETA

El guepard és un carnívor. La seva dieta esta formada principalment per gaseles, però també inclou impales, conills, i cries del facoquer africà, el cúdu, el búbal, l'òrix, l'antílop equí i la marta gibelina. Són animals diürns que cacen a primera hora del matí i a última hora de la tarda.